Jornada 4 - Vila-real 4 Rayo Vallecano 2

La primera setmana amb EL pel mig s'ha superat bé. Jugàvem contra el que a priori és el rival més complicat del grup i vam aconseguir un bon empat. Una part per cada equip: els alemanys del Borussia van dominar la primera de manera força clara, i nosaltres la segona.

La ressaca d'aquest partit juntament amb les baixes en el lateral esquerrà i la davantera no ens feien ser molt optimistes de cara al partit davant d'un Rayo que arribava per estrenar la nova gespa del Madrigal sense els dos cedits (Jonathan Pereira i Aquino). 

Marcelino tornava a apostar pel juvenil Adrián Marín al lateral esquerre i per Cheryshev a la punta d'atac acompananyant Uche (amb Vietto i Gerard a la banqueta esperant la seva oportunitat).

El centre del camp del Rayo va trenar algunes bones jugades que el feien arribar amb relativa facilitat a la porteria d'Asenjo, passant per la nostra banda esquerra on teníem un forat, amb un Adrián que encara li falta adaptar-se i un Cani que no li ajudava gaire.

Així les coses, la primera part va ser un intercanvi de colps en què el Rayo va tindre més encert (1-2). Espinosa s'estrenava com a golejador però la nostra defensa havia sigut molt molt fluixa i amb poc ens havien fet dos gols. Uche en va tirar una de molt clara al pal.

El partit va començar a canviar en la segona part, que va ser un monòleg groguet amb gols de Musacchio de cap després d'una treta des del cantó i dos de Vietto amb passades de l'extrem rus des de l'esquerra.

Pensem que tot i el resultat Marcelino va errar el plantejament en posar a l'esquerra del mig del camp el jugador menys defensiu que tenim: Cani; a la mateixa vegada posava a Cheryshev en punta d'atac, on es perd bona part de la seues condicions físiques i es posen en evidència les seues mancances de cara a gol (ja en el partit d'EL es va perdre ocasions clares el rus). L'entrada de Vietto a l'atac va comportar el canvi de banda de Cani, el lloc del qual va ser ocupat per Cheryshev. El Rayo ja no va tornar-nos a entrar per banda esquerra i tampoc tenia tant la pilota. Molt destacada també va ser l'actuació de Jonathan Dos Santos, que va entrar per donar-li descans a Trigueros. Uche, tot i no marcar, va ser un malecap constant per la defensa.

Si la setmana passada estàvem contents de la nostra fortalesa defensiva aquesta no podem dir el mateix. Esperem que es corregisquen els errors perquè equips tan fluixos en defensa com el Rayo a qui puguem marcar-los 4 gols n'hi ha pocs. Encaixar dos gols a casa serà sinònim de derrota en la majoria de partits. 

Som optimistes però necessitem la recuperació dels efectius en defensa ja que pareix que en l'atac la cosa va funcionant. 

Aquesta setmana que encetem tenim dos partits de lliga: fora, contra l'Eibar i a casa contra el Madrid, partits en què no seria estrany que Pina tornara a gaudir de minuts.

Jornada 3 - Granada 0 Vila-real 0

Valent ha estat avui Marcelino amb l'aposta davant del Granada: els dos davanters titulars estaven lesionats i han entrat Vietto i Gerard. Les baixes en el lateral esquerre també han fet debutar en primera el canterà Adrián Marín.

Pensàvem que amb tantes baixes i la marató futbolística que tot just comença ara, amb Europa League i lliga entre setmana, apostaria per una línia de 3 per darrere d'un únic davanter, semblant al darrer partit davant el Barça, però optant per Trigueros d'acompanyant de Bruno, en compte de Pina.

Quant al partit, per moments el Vila-real s'ha mostrat més dominador de la possessió que el seu rival, però les ocasions molt escasses per part dels dos equips. No obstant això, aquest domini no ha estat tan clar com el dia del Llevant, i, sobretot, no hi ha hagut encert en l'última passada que deixara els davanters en una bona posició pel remat. Així les coses, el perill més clar per la nostra part (també per la del Granada) han estat xuts de fora l'àrea o tretes des del cantó.

La lectura positiva és que, tot i les baixes, ens emportem un punt d'un camp on fins ara no havíem puntuat mai, a banda de la fortalesa defensiva que estem mostrant (un sol gol encaixat en els cinc partits oficials de la temporada). La negativa, que ens ve una marató de partits que haurem de jugar sense dues peces fonamentals, com Jaume Costa i Gio. 

Però si hem de fer cas al que veiem al camp toca ser positius: molta jovenut i moltes ganes. Ja estarem més encertats!

Jornada 2 -- Vila-real 0 Barcelona 1

La possibilitat que avançàvem en la prèvia de jugar amb Cheryshev com a punta és la que s'ha dut a terme durant bona part del partit (fins l'entrada de Vietto). 

La possessió s'ha cedit completament al contrari i l'equip ha defensat bé durant bona part del partit, ofegant el Barça pel mig i obligant Rakitic a anar-se'n a la banda, junt amb Alves, per fer perill des d'allà. La banda de Jordi Alba no l'han explotada tant. Per sort, les pilotes penjades han estat molt ben tallades sempre per la defensa.

Per part nostra, els dos puntes, més oberts a banda i els dos interiors ajudant al mig. Ha faltat robar més pilotes i, quan es robaven, no hi havia claredat per organitzar les contres. Però també ha tingut molt a veure que el Barça pinta ben diferent al de la temporada passada i ara tots van a pressionar i a mossegar per evitar les contres.

Hem vist als jugadors cridar-se d'una punta a l'altra del camp, mirant i parlant amb Marcelino, gestos amb els braços de Bruno cap als seus companys perquè no s'entenien. Ha faltat compenetració, no crec que siga una tàctica molt entrenada la d'avui, si més no ofensivament.

I tot i així hem tirat tres pilotes al pal (el Barça també ha tingut les seues). És a dir, que amb un plantejament poc entrenat fins i tot hauríem pogut puntuar. Però crec que tots coincidirem que ens va agradar més la valentia com el Vila-real va afrontar els partits contra els "grans" la temporada passada. 

Vila-real - Barça (prèvia)

Després de conéixer la convocatòria que ha donat Marcelino pel partit de demà contra el Barça i, sobretot, de l'absència d'Uche, s'atrevirà Marcelino amb un xicotet canvi d'esquema o canviarà peça per peça i Vietto o Gerard eixiran d'inici?

Pareix que està clar qui ocuparà d'entrada la porteria i  la defensa (Asenjo, Mario, Musacchio, Gabriel, J. Costa), així com el doble pivot (Bruno, Trigueros), ja que tots dos van disputar 45 minuts del partit d'EL el passat dijous, mentre Pina el jugava sancer. Però hem de pensar també que l'any passat contra els "grans" a Marcelino li agradava jugar amb dos pivots més defensius que creatius. Per tant, segur que Pina pot tindre minuts demà, però pensem que no serà d'inici, ja que primer cal veure si podem robar-li la pilota al Barça o afegim més brega al mig del camp.

Cheryshev apunta també a titular, ja que no va disputar cap minut del partit de dijous, però en quina posició? Fins ara ha demostrat bon olfacte per estar al lloc adequat en el moment just, molta verticalitat i bon xut llunyà. No descartaria que l'absència d'Uche el fes entrar de davanter més obert acompanyant a Gio i, d'aquesta manera, Cani i Espinosa serien els interiors. Jugar amb dos davanters més oberts a bandes, ens permetria tindre un mig del camp que pot disputar-li la pilota al Barça: Espinosa, Bruno, Trigueros, Cani; com a contrapartida no tindríem una referència fixa en atac.A més, amb aquesta variació, Espinosa i Cheryshev podrien intercanviar posicions en molts moments del partit.

L'altra possibilitat, la de Cheryshev en banda, i Espinosa o Cani (sense oblidar-nos de Moi) a l'altra, faria debutar en lliga a Vietto o Gerard en la punta d'atac.

Quina de les dues variacions veurem demà? En serà només una?

Tornem a Europa!

Després del tràmit contra l'Astana (7-0 en el total de l'eliminatòria), el Vila-real entrarà demà a migdia en el primer dels pots per sortejar els grups de la lliga europea.

Tot i que té el seté millor coeficient dels equips participants, sense comptar els vuit equips que s'afegiran a la competició després d'haver quedat tercers en els seus grups de Champions, l'entrenador de l'Astana ha considerat el Vila-real, en la roda de premsa posterior al partit, el màxim favorit per guanyar aquesta competició perquè "ja tenen experiència a la Champions" i "són capaços de golejar amb els davanters dolents".

I no sé què entendrà ell per "davanters dolents", ja que aquesta nit al Madrigal s'ha demostrat que, a poc que millore, Vietto (2 gols al partit, un dels quals de bella factura) pot arribar a disputar un lloc amb Uche. Molt treballador s'ha mostrat també Gerard Moreno, que segur que tornarà a tindre més oportunitats per disputar minuts.

Marcelino ha volgut reservar jugadors pel partit de diumenge contra el Barça, però ha mantingut els centrals titulars i, al mig del camp, Bruno i Trigueros han disputat mitja part cadascun, acompanyant a Pina, que encara no havia jugat aquesta temporada. 

Espinosa ha disputat tots els minuts i ha reivindicat amb la seua gran actuació un lloc en l'11 titular. Nahuel s'ha estrenat com a golejador amb el primer equip i ha debutat Adrián Marín, donant descans a Jaume Costa, que ha completat una gran primera part. 

Segur que amb aquesta competició ens divertirem molt, i tindrem l'oportunitat de veure jugadors que potser en lliga no disposaran de tants minuts.

Jornada 1 - Llevant - Vila-real

Ja hi havia ganes que començara la lliga i veure si seguien les bones sensacions de la pretemporada i de la prèvia de l'Europe League.

Van ser suficients 10 minuts del partit per adonar-nos-en que sí, que el camí era el correcte, que l'equip tocava i generava perill amb molta facilitat. Al minut 10 el resultat podia haver estat ja de 0-3 si Gio i Uche hagueren estat encertats de cara a gol. L'equip pareix que aprofita molt més les bandes que les temporades anteriors i se segueixen recuperant pilotes en posicions des d'on és fàcil iniciar jugades de perill. Bruno continua sent el pilar que canalitza el joc de l'equip, incrustant-se entre els centrals per buscar donar eixida a la pilota, regatejant i deixant en evidència a qui li la vol furtar i obrint a les bandes i asfixiant amb la pressió els migcampistes rivals, però a l'ombra del capità d'Artana cada vegada creix més la figura de Trigueros plena d'atreviment i clarividència. Serà difícil que aquesta parella no jugue la majoria dels minuts importants dels partits aquesta temporada.

Però l'equip rival també juga, i, passada l'asfíxia inicial a què el Vila-real havia sotmés al Llevant, el partit es va igualar més i ja no era tan fàcil generar perill. És clar que tampoc el Llevant en feia. Les seues armes, com les de la temporada passada: balons llargs a l'esquena dels defenses i buscar faltes per penjar-la a l'olla. Rukavina va ser qui es va mostrar més insegur en defensa, però Víctor Ruíz, Jaume Costa i, sobretot, Gabriel, van aconseguir mantindre el Llevant a ratlla.

Vietto i Espinosa (que va iniciar la jugada del segon gol) van debutar a Primera, mentre que Uche i Cherishev (gràcies a una passada de Moi) estrenaven el seu compte anotador aquesta campanya en la segona part del partit.

Cal destacar que es va acabar el partit amb cinc de les noves incorporacions jugant a la vegada: Víctor Ruíz, Rukavina i Cheryshev, que havien jugat d'entrada, als que es van unir Vietto i Espinosa, que va acabar jugant en tres posicions diferents durant els pocs minuts que va estar al camp (a les dues bandes atacants i de segon punta).

Musacchio i Mario van ser suplents per estar al 100% contra el Barça.

Pretemporada 2014-2015

Una interrompuda gira britànica (pel mal estat de les instal·lacions) ha marcat aquesta pretemporada del Vila-real, que ha acabat amb els triomfs davant del Swansea (0-3), Middlesbrough (0-2), Reus (0-2), Saragossa (1-2) i Sassuolo (4-2), a més de l'empat davant l'Elx (1-1).

El culebrot de Musacchio ha fet que aquest jugador només disposara de minuts a la presentació de l'equip davant la seua afició, en el trofeu de la ceràmica; Mentrestant, la resta de les noves incorporacions han anat jugant, i anotant gols des del primer partit. 

Cal destacar la versatilitat i la qualitat tècnica d'Espinosa, que es pot desimboldre en qualsevol de les dues bandes al mig del camp, a més de poder jugar més avançat com a mitja punta o extrem. Cheryshev també ha estat una grata sorpresa d'aquesta pretemporada, ja que s'havia passat un any en blanc al Sevilla i el seu rendiment era, en principi, una incògnita. Rukavina ha demostrat que pot fer molt de mal amb les seues centrades des de la banda, però caldrà que millore la compenetració amb la resta de l'equip (d'entrada, Mario Gaspar, un dels jugadors més destacats la temporada anterior,  pareix que serà el titular en aquesta posició). Víctor Ruíz també s'haurà de fer un lloc entre els, a priori, centrals titulars, Musacchio i Gabriel, de la mateixa manera que ho hauran de fer Jonathan Dos Santos (davant Bruno i Trigueros) i Vietto o Gerard (en front d'Uche i Giovanni).